Castellers
Les primeres referències que tenim dels castellers es poden remuntar al s.XV a la zona de la comunitat Valenciana, on es feien unes danses de torres humanes relacionades amb les celebracions religioses. Però el que ha caracteritzat als castellers es a l’arrelament com a celebració als pobles de Catalunya rivalitzant per assolir el castell més alt, més i mes alt.
Les referències més antigues a Catalunya sobre els castellers son de finals del segle XVIII al poble de Valls.
El castell humà (castell) és una construcció que involucra centenars de persones (colla) que donen suport a una torre humana, cal organitzar-se de manera que el màxim nombre de castellers pugui mantenir-se dret a les espatlles de l’altre, per arribar fins arribar a la major altura possible. A la part superior, el membre més jove de la colla, el 'enxaneta', aixeca la mà quan passa per sobre de la torre. Llavors el castell humà és deconstruït de dalt a baix d’una manera ordenada.
A l’actualitat, castells són construccions molt complexes, on els castellers, s’organitzen per formar estructures que poden arribar fins a nou o deu nivells.
El castell humà (castell) és una construcció que involucra centenars de persones (colla) que donen suport a una torre humana, cal organitzar-se de manera que el màxim nombre de castellers pugui mantenir-se dret a les espatlles de l’altre, per arribar fins arribar a la major altura possible. A la part superior, el membre més jove de la colla, el 'enxaneta', aixeca la mà quan passa per sobre de la torre. Llavors el castell humà és deconstruït de dalt a baix d’una manera ordenada.
A l’actualitat, castells són construccions molt complexes, on els castellers, s’organitzen per formar estructures que poden arribar fins a nou o deu nivells.
El lema que defineix la castellers és:
"Força, equilibri, valor i raó"
altres videos interessants:
Històric primer castell 3 de 10:
4 de 9 net :
4 de 9 net :
Correfocs
Els correfocs, son un tipus de balls parlats. El seu origen ès difÌcil de precisar, i a causa d'aixo l'origen real dels correfocs, es difícil de precisar. El que ès inquestionable, ès que provenen de l'anomenat Ball dels Diables
En els seus origens, els Ball dels Diables era exhibit entre plat i plat en els apats nobles en l'Edat Mitjana; per aixó tambè ès conegut com l'entremes. Aquesta dansa, representa la lluita entre el be i el mal, i va ser per aquesta raó que va començar a tenir protagonisme en festes de Corpus (primera vegada que sortiren al carrer, va ser per aquest motiu. L'any 1424) , processons eclesiastiques... tot donant un aspecte cerimonios, pero alhora divertit a les actuacions. En aquestes representacions, apareix la figura del diable , personatge que fa riure al public amb les bajanades i cabrioles que fa i diu.
Aquests balls eren dansats durant les processons de Corpus i en moltes localitats catalanes. Mes tard arribaren a les festes majors o festes dels barris ...
El primer correfoc, propiament dit, es va fer per la festa major de la Merce a Barcelona. Aquest va ser un esdeveniment coratjos que va provocar la creacio de mes grups dinamitzadors, i l'extensió del correfoc a totes les comarques Catalanes.
Avui dia es usual que en una mateixa localitat hi hagi mes d'una colla de diables, dracs o bestiari. Aquesta dada es remarcable, perque ens indica que a diferencia díaltres tradicions catalanes, el correfoc esta mes viva entre el public català (sobretot els joves).
Hi ha dues variants de Ball de Diables:
El primer model, te una estructura teatral, els diables fan parlaments i hi ha una representacio dramatica d'algun personatge simbolitzant el bè (molts cops, representat amb la figura de l'Arcangel Sant Miquel o Sant Gabriel) i un altre simbolitzant el mal (com per exemple Llucifer o la Diablessa). Aquestes dues parts reciten critiques o versots relacionats amb temes socials o politics, d'epoques ben diverses.
Aquesta modalitat, s'utilitza sobretot en les comarques del Penedes, el Garraf i el Camp de Tarragona.
Com a segon model trobem tots aquells espectacles amb absencia de qualsevol parlament. Es tracta de celebracions de caire purament social, i en alguns casos (tot i que molt remots) celebracions religioses.
Es fa servir aquesta modalitat en la majoria de comarques, pero cal destacar el Baix Camp i el Priorat.
Formen part díaquest model, les representacions actuals, conegudes com correfocs .
Val a dir que el correfoc de Manresa, actualment, te molt renom.
Gegants
Els gegants formen part de la tradició catalana des de fa molt temps. La historia i els orÌgens dels gegants son incerts, però sÌ que es cert, que com a totes les civilitzacions, Catalunya tenia mitificada la figura del gegant, fins que ha arribat a convertir-la en quelcom de la seva tradicio.
No esta del tot clar a partir de quan comencen a existir els gegants tal i com els coneixem a l'actualitat. (abans eren homes pujats al cim de xanques, ara, en canvi, son un cos sobre un bastidor amb un portador que suporta el pes).
Les ultimes investigacions, apunten que a partir de l'any 1601 van començar a sortir els gegants semblants als actuals.
Durant el seguent segle es creen mes figures de gegants i fins hi tot ja hi començava a haver rivalitats entre pobles que mostraven els seus gegants en processons.
A causa de prohibicions per part de les autoritats durant la Guerra Civil Espanyola hi va haver moltes perdues geganteres, pero malgrat tot, els gegants no van arribar a desapareixer. En els anys 50 i 60, es feien petites concentracions i finalment, quan va arribar l'esperada democracia, i retorna l'esperit de folklore catala i les ganes de continuar la tradicio que a poc a poc s'havia mig perdut.
Es considera que l'any 1982,hi ha un gran desenvolupament geganter: hi ha la primera trobada internacional de Gegants de Matadepera (que va ser una gran concentracio de gegants), comencen a crear -se colles geganteres i associacions de colles geganteres.
Actualment, son mes de 300 colles geganteres, les que animen els carrers de Catalunya durant els actes festius, tot fent passejar i ballar els gegants. Tambe es calcula que existeixin vora dels 3000 gegants.
La majoria de les colles estan agrupades en l'agrupació de Colles Geganteres de Catalunya (entitat que organitza i programa moltes de les activitats geganteres que es fan al país).
La Patum, "la festa dels sentits i dels sentiments"
A la nit del dijous i el diumenge de Corpus, a dos quarts de deu en punt, comença la Patum completa, quan el Tabal, davant d'una plaça de Sant Pere on sembla que ja no hi pot cabre ningú més, marca, parsimoniosament, greument, l'inici. És el moment en que apareixen per torns, els Turcs i els Cavallets, les Maces (dimonis amb maces i fuets), les Guites (monstres que envesteixen), l’Àliga, els Nans Vells, els Gegants (vestits de sarraïns), els Nans Nous i els Plens (diables amb foc). Finalment, tot aquest imaginari de personatges es reuneix per participar en el ball final, el Tirabol.Podríem dir, que La Patum consisteix en una representació sacro-històrico-popular a través d'uns personatges mítics i simbòlics que salten i dansen al so pregon d'un tabal acompanyats d'una música enardidora, d'un gran esclat de fuets i d’elements de foc (pirotècnics), i d'una intensa participació del poble.
L'any 1983 va ser declarada per la Generalitat de Catalunya, Festa Tradicional d'Interès Nacional, i l’any 2005 Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
La reproducció de jacquard és de la representació de Les Maces. És una escenificació ingènua de la lluita entre els àngels i dimonis que evolucionen al so típic del Tabal. Els diables, brandant unes grans maces rematades amb un fuet, van saltant en direcció contraposada i sense preocupacions rítmiques de cap mena col.locats en dos grups, l'un enfront de l'altre. Sant Miquel i l'Àngel van encreuant-se amb els diables en un simulacre
de lluita. Quan esclata el fuet de la maça respectiva el dimoni cau a terra on és occit per la llança de Sant Miquel i l'espasa de l'Àngel.
La Festa de la Patum és un conjunt de sentiments que la festa com a tal, desperta:
L'any 1983 va ser declarada per la Generalitat de Catalunya, Festa Tradicional d'Interès Nacional, i l’any 2005 Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
La reproducció de jacquard és de la representació de Les Maces. És una escenificació ingènua de la lluita entre els àngels i dimonis que evolucionen al so típic del Tabal. Els diables, brandant unes grans maces rematades amb un fuet, van saltant en direcció contraposada i sense preocupacions rítmiques de cap mena col.locats en dos grups, l'un enfront de l'altre. Sant Miquel i l'Àngel van encreuant-se amb els diables en un simulacre
de lluita. Quan esclata el fuet de la maça respectiva el dimoni cau a terra on és occit per la llança de Sant Miquel i l'espasa de l'Àngel.
La Festa de la Patum és un conjunt de sentiments que la festa com a tal, desperta:
“misteri, alegria, passió, goig, èxtasi, ...”
Pau Casals
1971, Organització de les Nacions Unides: "els ocells, quan son al cel canten pau, pau, pau i es una melodia que Bach, Beethoven i tots els grans haurien admirat i estimat. I, a més, neix de l’ànima del meu poble, Catalunya"
La musica es un dels components mes importants d'una cultura alhora que de les tradicions de la mateixa. Es per això que des de Casa Rural Montserrat volem difondre la figura de l'il·lustre violoncel·lista català Pau Casals. Per la seva obra, la seva visió del mon i la seva catalanitat.
Bons exemples d'això son la seva adaptació i arranjaments d'el cant dels ocells, nadala tradicional catalana que explica la joia de la natura el dia del naixement del nen Jesús a l'estable de Betlem.
Pau Casals interpretava aquesta melodia generalment abans d'acabar els seus concerts i recitals com un cant a la convivència entre els pobles. A més d'això, Pau Casals no va tocar mai el violoncel en països on hi hagués guerra.
Fruit del sentiment catalanista de Pau Casals, sentiment confrontat amb els seguidors del Franquisme, i d'una conferència a la seu de les Nacions Unides on va interpretar aquesta cançó, amb acompanyament d'orquestra, el Cant dels ocells esdevingué un símbol de pau i llibertat a arreu del món, però de manera significativa a Catalunya.
Bons exemples d'això son la seva adaptació i arranjaments d'el cant dels ocells, nadala tradicional catalana que explica la joia de la natura el dia del naixement del nen Jesús a l'estable de Betlem.
Pau Casals interpretava aquesta melodia generalment abans d'acabar els seus concerts i recitals com un cant a la convivència entre els pobles. A més d'això, Pau Casals no va tocar mai el violoncel en països on hi hagués guerra.
Fruit del sentiment catalanista de Pau Casals, sentiment confrontat amb els seguidors del Franquisme, i d'una conferència a la seu de les Nacions Unides on va interpretar aquesta cançó, amb acompanyament d'orquestra, el Cant dels ocells esdevingué un símbol de pau i llibertat a arreu del món, però de manera significativa a Catalunya.
